La Cimeras

Mirto


Gérard de Nerval
Traduida de la lingua franses a la lingua franca nova


Me pensa a tu, o Mirto, o encantor divin,
Al Posilipo alta, ardente tra mil focos,
A tua fronte clar su la lus levantin,
A la uvas purpur en tua trensa orosa.

En tua copa me ia bevi la vertije,
E en la lus furtiva de tua oio suriente,
Cuando al pede de Iaco, on vide me preante,
Car Musa ia nase me a la riva ejean.

Acel volcan ia velia – on sabe la razona…
Car tu ia toca lo con tua pede ajil,
La senes suji alora, subita, la orizon.

De ce un duxe ia rompe tua dios de arjila,
Sempre, su la ramos del lauro de Verjilio,
La ortensia pal uni a la mirto verde!


Mirto – Gérard de Nerval (1854): Je pense à toi, Myrtho, divine enchanteresse, / Au Pausilippe altier, de mille feux brillant, / À ton front inondé des clartés d’Orient, / Aux raisins noirs mêlés avec l’or de ta tresse. / / C’est dans ta coupe aussi que j’avais bu l’ivresse, / Et dans l’éclair furtif de ton œil souriant, / Quand aux pieds d’Iacchus, on me voyait priant, / Car la Muse m’a fait l’un des fils de la Grèce. / / Je sais pourquoi là-bas le volcan s’est rouvert… / C’est qu’hier tu l’avais touché d’un pied agile, / Et de cendres soudain l’horizon s’est couvert. / / Depuis qu’un duc normand brisa tes dieux d’argile, / Toujours, sous les rameaux du laurier de Virgile, / Le pâle hortensia s’unit au myrte vert!


LA CIMERAS

La deseritada
Mirto
Horus
Anteros
Delfica
Artemis
Versos dorada

Poesias de Gérard de Nerval (1854),
musicida par Magis Optis (1975)

© Magis Optis, 2024.